El Cubisme és un art mental, es deslliga completament de la interpretació o semblança amb la naturalesa, l'obra d'art té valor en si mateixa, com mitjà d'expressió d'idees. La desvinculación amb la naturalesa s'aconsegueix a través de la descomposició de la figura en les seves parts mínimes, en plànols, que seran estudiats en si mateixos i no en la visió global de volum. Així un objecte pot ser vist des de diferents punts de vista, trencant amb la perspectiva convencional i amb la línia de contorn. Desapareixeran les gradacions de llum i ombra i no s'utilitzaran els colors de la realitat, apareixent en les representacions el blanc i negre. Les formes geomètriques envaïxen les composicions. Les formes que s'observen en la naturalesa es traduiran al llenç de forma simplificada, en galledes, cilindres, esferes. Mai van creuar el llindar de l'abstracte, la forma sempre va ser respectada. Els principals temes seran els retrats i les naturaleses mortes urbanes.